Entrades

QUÈ SÓN LES ADAPTACIONS METODOLÒGIQUES?

Imatge
Molts cops quan parlem d'adaptacions metodològiques amb les famílies, apareix el dubte de què són o de quina manera pot influir en el rendiment del seu/va fill/a. Les adaptacions metodològiques són petites eines que es poden aplicar des de l'escola per a facilitar que l'alumne seguieixi els aprenentatges sense haver de modificar els continguts. Són, bàsicament, les ulleres que necessitem quan no hi veiem bé, o el bastó quan anem coixos. I, quan s'han d'aplicar aquestes adaptacions? Està clar que quan hi ha un diagnòstic, l'escola i tots els professionals que envoltem al nen tenim obligació d'aplicar-les però la situació ideal seria que s'apliquessin SEMPRE que un/a alumne/a tingui dificultats d'aprenentatge. Un dels processos d'aprenentatge que acostuma a provocar dificultats és el de l'adquisició de la lesctoescriptura.  El procés lectoescriptor és un procés llarg que comença molt abans del 6 anys i que necessita unes bases sòlides on ...

SÍ, ELS PARES TAMBÉ SENTEN EMOCIONS!

Imatge
Una de les principals preocupacions dels pares és que els seus fills siguin feliços, però, els nens saben gestionar les emocions? Saber els que els hi passa? Doncs ha de ser el primer pas per poder estar bé i aprendre dels moments que ho estem. Una de les tasques principals per poder ensenyar als nostres fills a gestionar les emocions és sentir-les, tant aquelles que ens generen benestar com les que, a priori, no ens en generen. Per tant, els pares s’han d’emocionar, han de riure i també han de plorar. “Reconèixer les emocions com a adults és un procés i un aprenentatge que ens serà molt útil com a pares, ja que ensenyarem als infants a identificar-les”, detalla el professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez, expert en sociologia de les emocions. Per tant, “amagar els estats de tristesa o por els farà estar menys preparats per afrontar les seves pròpies emocions”, alerta la psicòloga de la UOC Noemí Guillamón. Com podem fer-ho? Amb natural...

Com dir als nostres fills que ens separem?

Imatge
Ja és prou complicada la decisió de separar-se, però encara ho és més si hi ha fills en l’equació. Una de les causes del malestar dels infants en aquestes situacions es deu a com els hi comuniquem. Una comunicació adequada pot fer desaparèixer les falses creences sobre la seva responsabilitat en la separació o el sentiment d’abandonament. Un dels dilemes que es sol presentar és: deixo la parella assumint que “trenco” la família i per tant tindrà efectes negatius en els nens o continuo encara que la relació no funcioni pensant que aquesta situació beneficiarà als infants. Aquesta decisió és molt personal, però si la comunicació és correcta una separació no porta en si mateixa problemes als nens.                        Com li comuniquem? En primer lloc cal deixar clar que la ruptura de la parella no comporta cap ruptura com a pares. El nen no ha de saber els m...

EL CONTROL DELS ESFÍNTERS: COM ELS PODEM AJUDAR?

Imatge
Introducció L’eliminació dels desfets corporals és una funció bàsica que es realitza instintivament des de que naixem. Aquest procés evolutiu normalment s’extén fins els 4-5 anys que és quan el nen va adquirint una sèrie d’aprenentatges que s’acaben consolidant com a hàbits que, de forma seqüencial, conduiran al control d’esfínters, tan de dia com de nit. És en aquest moment on el nen “ deixa de ser un nadó ”. La seqüència que se segueix és la següent: La fecal nocturna durant el son s’adquireix el control fecal diürn. Finalment el control nocturn de la orina que és el que més sol tardar en aconseguir-se. Tot depèn tant del propi nen/a com de les actituds i pautes educatives dels pares. El més normal és que comenci als 18 mesos i s’acabi adquirint entre els 3 i 5 anys,. Passats aquests moments evolutius, la falta del control urinari ( Enuresi ) o fecal ( Encopresi ) es considera problemàtica. Què pot succeir si no es tracta el problema? P...

DISOLVIENDO EL EGO: EXPERIÈNCIA PERSONAL

Imatge
Avui volem compartir el testimoni d'una persona molt especial, que hem extret del bloc de la nostra psicòloga d'adults, Marta Garcia, i que creiem que explica i transmet perfectament el que és el procès terapèutic personal. Esperem que us commogui com ens ha commogut a nosaltres. DISOLVIENDO EL EGO Hoy me toca la tarea de escribir sobre mi experiencia en terapia. Bien, supongo que mi caso es un poco diferente al resto, ya que yo llegué para poner orden a mi vida, pero nada deprimida. Yo era una chica súper estresada, trabajaba siempre al 120% y tenía mucho éxito profesional, mostraba una seguridad inigualable, pero no era consciente de mis miedos ni fantasmas. La terapia me hizo descubrirme de nuevo, capa a capa me di cuenta de todas mis carencias y mecanismos de defensa que utilizaba para protegerme , hasta llegar a un punto que ya no sabía quién era y qué estaba haciendo con mi vida. Darte cuenta de todo esto, destruir cada pilar de tu vida… requiere de un esfuerz...

QUAN M’HE DE PREOCUPAR SI EL MEU FILL/A NO PARLA?

Imatge
Els nens/es tenen ritmes ritmes evolutius diferents. Les fites evolutives ens diuen que al voltant de l’any han de començar a pronunciar les seves primeres paraules amb significat com ara PAPA o MAMA però hi ha infants que fins els quasi dos anys no parlen pràcticament i de sobte, inicien un llenguatge estructurat i correcte. Tot i així, hi ha senyals que ens poden donar pistes de si pot haver-hi algun problema. QUINS SÓN ELS SIGNES D’ALERTA EN EL RETARD DEL LLENGUATGE? És convenient consultar a una logopeda si:       Als 9 mesos no hi ha produccions orals com el balboteig o no mostra interés per les veus ni els sons que l’envolten.       Als 12-18 mesos no mostra intenció comunicativa ni de relació amb l’adult.       Als 2 anys no parla, no diu més d’una o dues paraules   o no entés consignes senzilles.       Als 3 anys no fa frases de 2-3 elements o no mostr...

QUÈ ÉS UN SISTEMA ALTERNATIU I AUGMENTATIU DE LA COMUNICACIÓ?

Imatge
QUÈ ÉS UN SAAC? Tots els nens neixen amb la necessitat de comunicar, però a mesura que es van fent grans, depenent del seu entorn i de diverses variables, es formen desigualtats. És d’aquí, d’on sorgeixen els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC) .   Un SAAC té com a objectiu principal; ajudar a expressar de manera diferent al llenguatge oral, augmentant i/o compensant les dificultats de comunicació i el llenguatge d’algunes persones. Les funcions d’un SAAC dependran sobretot a qui va dirigit. Poden servir de manera transitòria en la comunicació d’una persona, o com un sistema permanent de comunicació. CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS USUARIS: Depenent de les necessitats de l’usuari, necessitarà un tipus de SAAC o altre per aconseguir un objectiu determinat. -     Persones que necessiten un medi d’expressió . Són usuaris que tenen una comprensió preservada i s’ha de potenciar l’expressió. Un e...