RAÓ O EMOCIÓ, A QUI ESCOLTO?
Durant molts anys l’emoció va ser considerada un espai vivencial reservat a artistes al qual no s’havia d’accedir. En la nostra tradició filosòfica, ja amb Plató o Descartes, es representen les emocions com a seqüeles perilloses del nostre passat animal, fent-les responsables de les nostres conductes irracionals. Fins i tot, el romanticisme, que va posar l’emoció a l’epicentre del seu moviment ho va fer mantenint la seva essència d’irracional, intuïtiva i misteriosa. En el nostre context cultural i acadèmic s’han valorat habilitats cognitives en àrees com el llenguatge, el raonament lògic, l'observació, la reflexió o la capacitat crítica, subestimant i relegant a un segon pla el component emocional. No obstant, s’observa que aquesta tendència ha anat canviant el darrers anys gràcies a l’aparició de nombrosos estudis interdisciplinars realitzats per neuròlegs, psicòlegs, fisiòlegs i altres neuroespecialitats que han posat de manifest la importància de les emocions pe