RAÓ O EMOCIÓ, A QUI ESCOLTO?

Durant molts anys l’emoció va ser considerada un espai vivencial reservat a artistes al qual no s’havia d’accedir. En la nostra tradició filosòfica, ja amb Plató o Descartes,  es representen les emocions com a seqüeles perilloses del nostre passat animal, fent-les responsables de les nostres conductes irracionals. Fins i tot, el romanticisme, que va posar l’emoció a l’epicentre del seu moviment ho va fer mantenint la seva essència d’irracional, intuïtiva i misteriosa.

En el nostre context cultural i acadèmic s’han valorat habilitats cognitives en àrees com el llenguatge, el raonament lògic, l'observació, la reflexió o la capacitat crítica, subestimant i relegant a un segon pla el component emocional.

No obstant, s’observa que aquesta tendència ha anat canviant el darrers anys gràcies a l’aparició de nombrosos estudis interdisciplinars realitzats per neuròlegs, psicòlegs, fisiòlegs i altres neuroespecialitats que han posat de manifest la importància de les emocions per a la presa de decisions i la nostra adaptació a l’entorn. 

Les investigacions no presenten cap dubte: cognició i emoció no poden ser separades neurobiològicament ja que tant la deliberació racional com el sentir emocional són processos indispensables per a la gestió eficaç del nostre dia a dia.

Què són les emocions?

Les emocions són reaccions psicofisiològiques que es donen en el nostre organisme com a resposta a determinades experiències vitals. No seria exagerat afirmar que són inherents a la nostra condició humana i que donada la seva funció adaptativa han estat determinants per a la nostra existència.

Arribem a el món dotats d'un conjunt bàsic de preferències afectives que tenen a veure amb la nostra supervivència com a espècie (succionar, per exemple) però a partir d'aquí, i sota la influència de l'experiència, cada persona desenvoluparà preferències exclusives que seran la base dels esquemes emocionals que definiran a cada individu.

Les emocions que s'activen davant les diferents experiències viscudes ens indiquen el valor que les coses tenen per a nosaltres i afegeixen un significat sentit a les nostres vides. Pràcticament totes les nostres accions estan promogudes per una emoció.

Si ens aturem a pensar un moment segur que se’ns acudeixen infinitat de conductes o pensaments diaris motivats per la influència d'una emoció: vam quedar amb els nostres amics per dinar perquè amb ells ens divertim, vam trucar a la nostra mare que està refredada perquè ens preocupa la seva salut, vam quedar amb una amiga per fer un cafè perquè ens trobem tristos (...)

No obstant, cal no oblidar que malgrat les emocions ens permeten organitzar-nos per a l’acció cal dotar d’un significat a aquesta informació emocional per poder valorar noves estratègies d’acció més adaptatives quan les velles es trobin col·lapsades.

Hem de deixar-nos “guiar” per les nostres emocions?

Si les emocions són conseqüència d'un sistema adaptatiu que ens permet acomodar-nos al nostre entorn, potser la pregunta seria, hem de confiar sempre en els nostres sentiments i emocions?  

Potser no es tractaria tant de que les emocions orientin tot allò què fem, sinó més aviat, de  confiar en les nostres emocions com a font d'informació que ens permetrà arribar a prendre millors decisions i orientar la nostra conducta a cobrir les nostres necessitats reals.  

Les emocions representen un tipus especial de saviesa o intel·ligència de la qual hem de prendre consciència per aprendre a utilitzar-les en el nostre profit. Objectiu que implica l'autoconsciència, "l’adonar-se", el reconeixement de les emocions a mesura que emergeixen per ser capaços de orientar-les cap als nostres objectius.

La tendència que ha imperat durant moltes dècades de no ser receptius a les nostres emocions i sentiments constitueix un biaix de la controladora mentalitat occidental. En el seu lloc, hauríem d'intentar viure en harmonia amb les nostres emocions, sense aspirar a controlar-les però tampoc sense deixar-nos governar per aquestes.

En definitiva, el nostre òptim desenvolupament implica integrar les nostres ments i els nostres cors sense estar dominats per les emocions però sense perdre el contacte amb elles. Les emocions no són oposades a la raó sinó que guien i dirigeixen el nostre pensament alhora que compensen les seves deficiències.

Si, malgrat tot, continueu pensat que les emocions entorpeixen a la raó, us convidem a investigar el cas clínic PhineasGage, presentat per Antonio Damasio, metge neuròleg d’origen portuguès, que ens mostra el cas d’un home que va patir un fatal accident en el que una barra de ferro va travessar el seu crani i com, malgrat sobreviure, aquest accident va afectar a la seva personalitat.