Espai Psique (Antic Aprèn+)

El primer contacte que fem amb els pares és una entrevista plena de preguntes, n’hi ha de tots tipus, d’aquelles que fan suar als pares ja que gairebé no recorden dades tant concretes com d’altres que ens expliquen amb tots detalls. Però en el que sí coincideixen la gran majoria és en la gran queixa de que els seus fills són molt dependents d’ells, i la nostra gran pregunta és: els ensenyem a ser autònoms o els fem la feina per anar més ràpid o pel fet de no tenir temps? O simplement perquè no ens adonem de la importància que té? Es parla d'autonomia quan un és capaç de realitzar activitats de la vida diària basades en les seves pròpies capacitats, habilitats i interessos sense dependre d'altres. Un infant autònom per a l'alimentació, el vestit o el bany també ho és per a l'aprenentatge, relacionar-se amb altres infants i, en general, per resoldre problemes quotidians, sense oblidar-se de l'autoestima que suposa juntament amb la capacitat de superació. Qu

Les pors infantils acostumen a aparèixer entre els 3 i els 6 anys d'edat, per tant, en aquestes edats, es poden considerar com "normals" i evolutives ja que el nen no entén el món que l'envolta i no és capaç de separar el que és real de que és imaginari. Els nens acostumen a presentar por quan es troben situacions que estan fora del seu control i això pot afectar al seu sentit de seguretat. L'objecte al que es té por va canviant a mesura que el sistema psicobiològic del nen va madurant i són capaços de superar-los quan van reconeixent la realitat. Què poden fer els pares per ajudar a superar les pors dels seus fills? Primer de tot, és important viure la situació amb tranquil·litat, intentat no mostrar davant d'ells angoixa o preocupació. Els nens en aquestes edats interioritzen totes les conductes dels adults a través del modelatge, és a dir, imitant les seves respostes. No s'ha de forçar als nens a afrontar aquelles situacions que e

                            La disfàsia és un trastorn en l’adquisició del llenguatge que es manifesta en una alteració en l’expressió i comprensió del llenguatge. Els nens disfàsics presenten dèficit en el llenguatge, tant a nivell comprensiu com expressiu. Solen utilitzar gestos i mímica per poder expressar-se.        SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS: - Omissió d'elements gramaticals a l'hora d'organitzar una frase.  - De vegades solen manifestar poques intencions de comunicar-se amb els altres.  - Pobresa de vocabulari.  - Dificultat per utilitzar els pronoms personals.  - No solen utilitzar preposicions i conjuncions.  - Els verbs els solen emprar en infinitiu.  - Dificultat en l'adquisició dels morfemes com el gènere, nombre i morfemes verbals.  - Alteració de la comprensió, podent semblar en ocasions, sords.  - Dificultat per recordar i repetir frases llargues.  - Reaccionen molt bé als suports no verbals i per això la utilització de