QUÈ ÉS LA DISFÀSIA?

                           

La disfàsia és un trastorn en l’adquisició del llenguatge que es manifesta en una alteració en l’expressió i comprensió del llenguatge.

Els nens disfàsics presenten dèficit en el llenguatge, tant a nivell comprensiu com expressiu.

Solen utilitzar gestos i mímica per poder expressar-se.

       SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS:

- Omissió d'elements gramaticals a l'hora d'organitzar una frase. 

- De vegades solen manifestar poques intencions de comunicar-se amb els altres. 

- Pobresa de vocabulari. 

- Dificultat per utilitzar els pronoms personals. 

- No solen utilitzar preposicions i conjuncions. 

- Els verbs els solen emprar en infinitiu. 

- Dificultat en l'adquisició dels morfemes com el gènere, nombre i morfemes verbals. 

- Alteració de la comprensió, podent semblar en ocasions, sords. 

- Dificultat per recordar i repetir frases llargues. 

- Reaccionen molt bé als suports no verbals i per això la utilització de gestos els ajuda molt. 

- Repetició de paraules sense saber el seu significat.

Sovint aquests símptomes van acompanyats d'altres símptomes com:

- Alteracions d'estructuració espaial i temporal. 

- Dificultats en les pràxies orofacials: moviments que intervenen en l'articulació dels fonemes. 

- Alteracions del ritme. 

- Dificultats psicomotores: retard en les destreses motores, lateralitat poc definida o adquisició tardana de la lateralitat. 

- Dèficit d'atenció i hiperactivitat. 

- Problemes de discriminació auditiva: tendeixen a confondre uns sons amb altres o no identificar determinats sons que sabem són familiars per al nen. 

- Alteracions en la memòria auditiva: incapacitat del nen per retenir i reproduir una sèrie de nombres o paraules emeses verbalment.

                                                                                                 

       Per què es produeix aquest trastorn?

En molts casos és difícil detectar quines podrien ser les causes. No obstant això, en uns altres se sap que pot estar relacionat amb:

- Lesió cerebral o falta d'oxígen en néixer.

- Traumatisme craneoencefàlic en el moment del part.

- Malalties infeccioses com la meningitis, encefalitis, etc,  que afecten al sistema nerviós central.

Convé aclarir que no és fàcil saber si la disfàsia es deu a algun tipus de lesió cerebral, no hi ha dades concloents sobre aquest tema. Per això no podem dir que aquestes siguin causes del problema, però sí podem dir que influeixen en el retard de la maduració.

Hi ha altres factors que poden agreujar o desencadenar aquest problema com el mal ambient familiar o els períodes llargs d'hospitalització.

       CONSEQÜÈNCIES:

A causa de la dificultat, tant per expressar-se com per comprendre, es produeix aïllament social, portant al nen a tenir dificultats per integrar-se socialment ja que al no parlar o no entendre, tendeixen a aïllar-se. Això pot portar també al fet que es realitzin diagnòstics erronis com a retard en el desenvolupament del llenguatge, sordesa, autisme, etc.

Totes aquestes dificultats repercuteixen a nivell acadèmic produint-se, en molts casos, fracàs en els aprenentatges escolars, sobretot en l'aprenentatge de la lectoescriptura i aprenentatges bàsics.

Com a conseqüència de tot això poden arribar a patir trastorns psicològics com a alteracions en les relacions afectives, problemes emocionals, trets d'ansietat, dèficit d'autoestima i en ocasions manifesten alteracions del caràcter.

       TRACTAMENTS MÉS EFICAÇOS:

La disfàsia es pot anar superant a poc a poc si s'utilitzen les estratègies i els mètodes d'intervenció adequats.

Convé saber que cada nen és diferent i que el ritme d'aprenentatge de cadascun és diferent. Per això és important tenir en compte l'etapa evolutiva en la qual es troba el/ la nen/a i no marcar objectius pels quals no estan preparats.

A l'hora d'establir unes metes i estratègies d'intervenció, és molt important tenir en compte la maduresa neurològica i psicològica del nen.

En tot cas, convé comptar amb la col·laboració escolar i familiar. És fonamental que els pares estiguin ben informats de què li ocorre al seu fill/a i fer-los partícips del tractament.

Quant a les estratègies d'intervenció, convé aclarir que són diferents i tot depèn de cada cas però les més generals podem dir que són les següents:

- Exercicis de discriminació auditiva.

- Treballar la memòria auditiva.

- Exercicis per augmentar vocabulari.

- Exercicis i pràxies buco-facials.

- Activitats per organitzar el camp semàntic.

- I altres activitats com:  Exercicis per augmentar la comprensió verbal, exercicis morfosintàctics, activitats per aprendre l'organització i estructuració de frases, etc.

Són moltes les estratègies que s'utilitzen, tot depèn del nen/a i del nivell maduratiu. Però convé aclarir que han de ser aplicades per professionals i especialistes en el tema i, sobretot, comptar amb la col·laboració de la família i de l'escola en tot el procés d'intervenció.