Espai Psique (Antic Aprèn+)

La lectoescriptura és una de les fites que els pares perceben com a més importants dins del Cicle Infantil i, normalment, una de les preocupacions més comunes. Com puc ajudar al meu fill a aprendre a llegar i a escriure? Quan m'he de preocupar? Hem de ser conscients que madurativament, no tots els cervells estan preparats per fer la mateixa cosa al mateix moment i que això significa que potser hi ha nens que a P5 ja han iniciat la lectura en lletra de pal i, fins i tot, en lletra lligada i d'altres que no mostren gaire interès per les lletres. En cap dels dos casos ha d'haver-hi cap problema sinó que hem de respectar els tempos de cada nen i estimular-los per a què entrin en el món de la lectoescriptura de la manera més agradable. Cal tenir en compte que el procés d'adquisició de la lectoescriptura no s'acaba fins a 2n de Primària i que no és fins al voltant dels 6 anys que el cervell d'un nen no està madurativament preparat per adquirir la lectoescriptura

El Parkinson és una malatia  molt coneguda però alhora, se'n desconeixen les afectacions reals, ja que tothom associem aquesta malaltia només a un símptoma: la tremolor. Però hem de saber què hi ha més enllà d’aquesta tremolor.  És cert que en aquesta malaltia aquesta és la manifestació més comuna, però el que molta gent no sabrà es que molts malalts amb Parkinson gairebé no tremolen. El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que afecta a diferents sectors del nostre organisme, és a dir, afecta tant a nivell sensorial com a nivell motor. Per tant, conforme vagi evolucionant la malaltia aniran apareixent diverses  dificultats en el caminar, menjar, parlar però alhora es veurà també afectat el raonament, la memòria o el processament. S’ha de tenir present que cada malalt és un cas exclusiu i únic, i que, per tant, el que a un malalt li va molt be a l’altre no li serveix. Normalment els malalts amb Parkinson se senten molt  impotents perquè volen fer moltes coses i

Avui se celebra el Dia Mundial sobre la Conscienciació de l'Autisme sota el lema "Tots són iguals, tots som especials" i volem aprofitar per parlar sobre què és el Trastorns de l'Espectre Autista (TEA). Primer de tot, és molt important ser conscients que l'autisme no és una malaltia sinó que és un trastorn del desenvolupament que es manifesta de manera diferent a la majoria de persones. A nivell d'incidència, 1 de cada 150 nens és diagnosticat amb TEA fet que significa els és major que la incidència del càncer, el SIDA i la diabetis junts. Un dels principals signes d'alerta que generalment s'observa abans dels 30 mesos d'edat, és l'alteració en la comunicació i les relacions socials. Aquestes dificultats s’acostumen a percebre com a incapacitat per a sentir emocions com la tristesa o la felicitat o l'aïllament social. Però, ben al contrari, les persones amb TEA, fan esforços continuats per a comunicar-se i connectar amb les em