5 CONSELLS PER A ESTIMULAR L'ADQUISICIÓ DE LA LECTOESCRIPTURA

La lectoescriptura és una de les fites que els pares perceben com a més importants dins del Cicle Infantil i, normalment, una de les preocupacions més comunes. Com puc ajudar al meu fill a aprendre a llegar i a escriure? Quan m'he de preocupar?

Hem de ser conscients que madurativament, no tots els cervells estan preparats per fer la mateixa cosa al mateix moment i que això significa que potser hi ha nens que a P5 ja han iniciat la lectura en lletra de pal i, fins i tot, en lletra lligada i d'altres que no mostren gaire interès per les lletres. En cap dels dos casos ha d'haver-hi cap problema sinó que hem de respectar els tempos de cada nen i estimular-los per a què entrin en el món de la lectoescriptura de la manera més agradable. Cal tenir en compte que el procés d'adquisició de la lectoescriptura no s'acaba fins a 2n de Primària i que no és fins al voltant dels 6 anys que el cervell d'un nen no està madurativament preparat per adquirir la lectoescriptura de manera natural.

Així doncs, us proposem cinc consells per a entendre com podem iniciar aquest procés lectoescriptor de la millor manera possible.

COM PUC AJUDAR AL MEU FILL/A A COMENÇAR A LLEGIR I A ESCRIURE?
  1. És important deixar que el nen o nena s'endinsi en el món de llegir i escriure de manera natural. Els nens fan el que veuen així que una bona manera de començar és que vegin que els pares llegiu o fer lectura compartida d'un conte. Sobretot busquem que sigui un aprenentatge plaent i natural.
  2. Proposeu-li activitats que estiguin relacionades amb el seus interessos. Per a qualsevol. Busqueu llibres a la biblioteca sobre coses que li agradin, amb informació adequada a la seva edat i a la seva demanda. Començarem per noms, observarem les lletres i poc a poc anirem ampliant.
  3. Hem de recordar que qualsevol aprenentatge necessita temps i paciència. Si busquem la perfecció o tenim unes expectatives poc realistes el que farem serà projectar aquesta impaciència i exigència cap a l'infant i això provocarà rebuig envers allò que volem que aprengui. Per tant, buscarem sempre el reforç positiu i valorarem amb molt d'entusiasme qualsevol esforç del petit o la petita.  
  4. La principal motivació que tenen els nens i les nenes per a llegir és quan són conscients que tot el que els rodeja està en format de lletres. Per tant, incloure'ls en totes aquestes activitats quotidianes farà que es comencin a interessar per saber què posa. Podeu fer la llista de comprar junts, mirar les matrícules dels cotxes, buscar la lletra del seu nom en els cartells...sempre com un joc.
  5. Llegiu molt en veu alta. Llegir en veu alta fa veure als nens que aquells símbols en el paper signifiquen paraules i que les paraules fan oracions i que tot plegat té un significat que fa que descobrim una cosa nova. Quan llegim, en el fons, som detectius de lletres! En sessió moltes vegades fins i tot fem la nostra placa de detectiu de lletres i, conforme anem descobrint més i més coses, passem de detectiu a sargents, després a comissaris... I això els suposa una motivació enorme!
Esperem que us siguin d'utilitat. Recordeu que podeu posar-vos en contacte amb el nostre equip de logopedes si teniu qualsevol dubte o consulta.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUÈ PUC FER SI EL MEU FILL/A QUEQUEJA?

Imatge
Què és la disfèmia o quequeig? És una alteració de la fluïdesa verbal i es defineix com un trastorn de la parla caracteritzat per la freqüent repetició o prolongació de sons, síl·labes o paraules i pauses que interrompen el ritme de la parla. Quins tipus de disfèmia hi ha? -           Disfèmia clònica: és una repetició compulsiva de síl·labes o paraules. -           Disfèmia tònica: son bloquejos o espasmes musculars que produeixen interrupcions en la parla o fan una parla entretallada. -           Disfèmia tonoclònica o mixta: poden donar-se a la vegada els dos aspectes anomenats anteriorment. Com apareix la disfèmia? La disfèmia pot començar als tres anys relacionat amb l’evolució de l’estructuració sintàctica i està caracteritzada per talls, aturades i repeticions relaci...
Més informació

QUÈ SÓN LES ADAPTACIONS METODOLÒGIQUES?

Imatge
Molts cops quan parlem d'adaptacions metodològiques amb les famílies, apareix el dubte de què són o de quina manera pot influir en el rendiment del seu/va fill/a. Les adaptacions metodològiques són petites eines que es poden aplicar des de l'escola per a facilitar que l'alumne seguieixi els aprenentatges sense haver de modificar els continguts. Són, bàsicament, les ulleres que necessitem quan no hi veiem bé, o el bastó quan anem coixos. I, quan s'han d'aplicar aquestes adaptacions? Està clar que quan hi ha un diagnòstic, l'escola i tots els professionals que envoltem al nen tenim obligació d'aplicar-les però la situació ideal seria que s'apliquessin SEMPRE que un/a alumne/a tingui dificultats d'aprenentatge. Un dels processos d'aprenentatge que acostuma a provocar dificultats és el de l'adquisició de la lesctoescriptura.  El procés lectoescriptor és un procés llarg que comença molt abans del 6 anys i que necessita unes bases sòlides on ...
Més informació

QUÈ ÉS UN SISTEMA ALTERNATIU I AUGMENTATIU DE LA COMUNICACIÓ?

Imatge
QUÈ ÉS UN SAAC? Tots els nens neixen amb la necessitat de comunicar, però a mesura que es van fent grans, depenent del seu entorn i de diverses variables, es formen desigualtats. És d’aquí, d’on sorgeixen els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC) .   Un SAAC té com a objectiu principal; ajudar a expressar de manera diferent al llenguatge oral, augmentant i/o compensant les dificultats de comunicació i el llenguatge d’algunes persones. Les funcions d’un SAAC dependran sobretot a qui va dirigit. Poden servir de manera transitòria en la comunicació d’una persona, o com un sistema permanent de comunicació. CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DELS USUARIS: Depenent de les necessitats de l’usuari, necessitarà un tipus de SAAC o altre per aconseguir un objectiu determinat. -     Persones que necessiten un medi d’expressió . Són usuaris que tenen una comprensió preservada i s’ha de potenciar l’expressió. Un e...
Més informació