Espai Psique (Antic Aprèn+)

Els nens/es tenen ritmes ritmes evolutius diferents. Les fites evolutives ens diuen que al voltant de l’any han de començar a pronunciar les seves primeres paraules amb significat com ara PAPA o MAMA però hi ha infants que fins els quasi dos anys no parlen pràcticament i de sobte, inicien un llenguatge estructurat i correcte. Tot i així, hi ha senyals que ens poden donar pistes de si pot haver-hi algun problema. QUINS SÓN ELS SIGNES D’ALERTA EN EL RETARD DEL LLENGUATGE? És convenient consultar a una logopeda si:       Als 9 mesos no hi ha produccions orals com el balboteig o no mostra interés per les veus ni els sons que l’envolten.       Als 12-18 mesos no mostra intenció comunicativa ni de relació amb l’adult.       Als 2 anys no parla, no diu més d’una o dues paraules   o no entés consignes senzilles.       Als 3 anys no fa frases de 2-3 elements o no mostr...

El retard de la parla és el trastorn que es manifesta en l’adquisició de la parla. Els infants que pateixen aquest trastorn presenten dificultats a l’hora d’articular sons que la majoria de nens de la seva edat ja els articulen correctament.                          El fet de no articular algun so realitzar-lo de manera incorrecta a l’edat pertinent és el que coneixem com a dislàlia . Les més freqüents són: El rotacisme: mala articulació de la /r/. El sigmatisme o "ceceo": mala articulació de la /s/ i confusió amb la /z/. Les dislàlies són un trastorn funcional permanent en l’emissió d’un fonema i, tot i que generalment la trobem en els casos de retard de parla, també es pot presentar de manera aïllada, és a dir, en infants que tenen una parla correcte però que tenen dificultats per articular un so determinat. Quins son els seus...

La succió digital (fer la pipa) és un hàbit reflex natural en gairebé el 50% dels bebès, durant els primers mesos de vida, que comença dins l’úter matern. Però si perdura a partir dels 3 anys, es converteix en un mal hàbit molt difícil d’eliminar, i acaba ocasionant problemes de boca. És important detectar la succió digital quan encara són molt petits/es, per tal de poder-ho corregir, i evitar que generin danys a la boca  “Fer la pipa” durant el creixement modifica el complex maxil·lofacial (l’esquelet, els músculs i les dents) de forma patològica: Mossegada oberta Interposició de la llengua 1. Col·locar el dit a la boca impedeix el tancament, evitant el contacte entre les dents, i això pot provocar malposicions en l’erupció dels dents. 2. La força que en fa el dit desplaça les dents. 3. Poden sorgir   problemes posturals ja que, en mantenir la boca oberta, els nens/es canvien els punts de suport, i el cos compensa aquest desequilibri mit...

Molt sovint ens arriben a la consulta nens que mostren dificultats o que no saben mocar-se. M ocar-se és essencial per mantenir una bona higiene nasal que, alhora, facilita la respiració nasal i evita que la llengua adopti posicions que poden alterar la parla i les estructures orofacials. És per això que dins del nostre pla de treball, les logopedes incloem tot sovint ensenyar a mocar-se el nas. Com que mocar-se és essencialment un exercici de buf, sempre començarem treballant exercicis o pràxies que estimulin el buf per la boca: Bufar espelmes amb diferents intensitats de buf. Podem anar variant la  dificultat allunyant-la progressivament o jugant amb la intensitat del buf: des de fer ballar l’espelma fins a apagar-la amb un cop fort d’aire. Bufar confetis. Podem dibuixar una diana amb diferents cercles i jugar a veure qui puntua més. Bufar amb una canyeta dins d’un got d’aigua fent bombolles amb diferents intensitats de buf o fent moure una piloteta de pap...