QUÈ PUC FER SI EL MEU FILL/A QUEQUEJA?

Què és la disfèmia o quequeig?

És una alteració de la fluïdesa verbal i es defineix com un trastorn de la parla caracteritzat per la freqüent repetició o prolongació de sons, síl·labes o paraules i pauses que interrompen el ritme de la parla.

Quins tipus de disfèmia hi ha?

-          Disfèmia clònica: és una repetició compulsiva de síl·labes o paraules.

-          Disfèmia tònica: son bloquejos o espasmes musculars que produeixen interrupcions en la parla o fan una parla entretallada.

-          Disfèmia tonoclònica o mixta: poden donar-se a la vegada els dos aspectes anomenats anteriorment.

Com apareix la disfèmia?

La disfèmia pot començar als tres anys relacionat amb l’evolució de l’estructuració sintàctica i està caracteritzada per talls, aturades i repeticions relacionades amb el maneig dificultós del llenguatge, es pot tractar d’un episodi normal que es caracteritza per el moment evolutiu en el que es troba l’infant. Aquest tipus de disfèmia s'anomena fisiològica i, generament, desapareix per sí sola.

A partir dels cinc anys poden aparèixer episodis de tartamudeig que alteren la fluïdesa verbal. És important l'actitud dels agents socials (pares, professors, avis, etc.) en el sentit de no condicionar respostes d'ansietat.

Després dels deu anys. La presa de consciència del subjecte és més gran i a més dels problemes de fluïdesa poden aparèixer intents de solució que agreugen i mantenen el problema.

Símptomes

Manifestacions lingüístiques:

-          Ús de paraules de suport

-          Alteracions sintàctiques i frases incomplertes

-          Abús de sinònims

-          Discurs sense coherència

-          Desorganització entre el pensament i el llenguatge.

Manifestacions conductuals:

-          Mutisme i inhibició temporals.

-          Retraïment i rebuig a parlar.

-          Reaccions d'angoixa i ansietat a l'hora de comunicar-se.

-          Reaccions anormals i immaduresa afectiva.

-          De vegades, es dóna una acceptació de la seva tartamudeig, gairebé sense influència en la seva personalitat.

Manifestacions corporals:

-          Tics.

-          Moviments corporals.

-          Espasmes i rigidesa facial.

-          Hipertensió muscular.

-          Alteració fono-respiratòria.

-      Sudoració, envermelliment...

Què puc fer a casa?

Us proposem algunes pautes o consells que podeu seguir a casa si veieu que el vostre fill o filla comença a quequejar.

1.El quequeig és un trastorn de la fluència de la parla que està estretament vinculat a aspectes psicològics. De fet, el tractament sempre compagina una reeducació logopèdica amb una psicològica, ja que moltes vegades l'origen o la conseqüència del quequeig és l'ansietat. Així doncs, si veiem que el nostre fill inicia un episodi de quequeig, és important no fer-lo excessivament conscient ni remarcar-li que no està parlant bé.

2. El quequeig es produeix per un excés de tensió muscular i descoordinació fono-respiratòria. Per tant, és molt beneficiós fer exercicis de respiració, agafant aire pel nas i deixant l'aire per la boca, en un context tranquil i pausat. Sempre que veiem que comença a quequejar, podem ajudar-lo a respirar conjuntament.

3. Podem fer un registre de quan i com es produeixen aquests episodis. Acostumen a ser al matí o a la nit quan estan més cansats? No segueix un patró concret? Quin tipus de quequeig fa? N'és conscient? Està associat a alguna situació concreta (exàmens, nervis...)? Anotarem també la durada i intensitat.

4. Assistir a un fisioterapeuta o quiropràctic que ajudi a buscar punts de tensió musculars i treballar-los pot ser una bona idea com a complement de la reeducació logopèdica i psicològica o com a preventiu.

Recordeu que aquestes pautes són orientatives i que no són un tractament específic per a la Disfèmia. Si un episodi de disfèmis s'allarga més de 6 mesos cal demanar consell a un professional per a què ens assessori sobre què hem de fer. Com ja sabeu, el nostre equip de professionals us atendrà i assessorarà si teniu qualsevol dubte.