DEIXEM QUE ELS NENS SIGUIN AUTÒNOMS?

El primer contacte que fem amb els pares és una entrevista plena de preguntes, n’hi ha de tots tipus, d’aquelles que fan suar als pares ja que gairebé no recorden dades tant concretes com d’altres que ens expliquen amb tots detalls. Però en el que sí coincideixen la gran majoria és en la gran queixa de que els seus fills són molt dependents d’ells, i la nostra gran pregunta és: els ensenyem a ser autònoms o els fem la feina per anar més ràpid o pel fet de no tenir temps? O simplement perquè no ens adonem de la importància que té?

Es parla d'autonomia quan un és capaç de realitzar activitats de la vida diària basades en les seves pròpies capacitats, habilitats i interessos sense dependre d'altres. Un infant autònom per a l'alimentació, el vestit o el bany també ho és per a l'aprenentatge, relacionar-se amb altres infants i, en general, per resoldre problemes quotidians, sense oblidar-se de l'autoestima que suposa juntament amb la capacitat de superació.

Quan podem veure si un nen és autònom?

1. L'alimentació / menjar: és el reconeixement de coberts i capacitat de portar el cobert del plat a la boca juntament amb l'habilitat de menjar i manipular el menjar o el líquid a la boca i empassar-se’l.
2. El vestit: inclou l'elecció de peces en funció del clima i situació, a banda de l'acció de vestir-se / desvestir-se.
3. Higiene personal: inclou la higiene bucal o el pentinat.
4. La mobilitat funcional i les transferències: és la deambulació o moure d'una posició a una altra.
5. El bany / dutxa: inclou el maneig d'envasos necessaris, graduar la temperatura, ensabonar-se, rabejar-se i eixugar-se.
6. El control d'esfínters: es refereix al control del buidatge voluntari de la bufeta urinària i de l’intestí.està clar que cada nen ha de fer segons l’edat que tingui però en tots els moments del seu dia a dia ha de treballar l’autonomia.

Depèn de l’edat se li demanarà unes tasques, en totes les edats es treballa l’autonomia. sempre farem un acompanyament adult.

• Consells per fomentar l’autonomia personal

• Plantejar hàbits d’acord amb l'edat. no es pot exigir una determinada activitat per a la qual encara no estan preparats. per exemple: embotonar-se quan encara no han desenvolupat aquests petits moviments manipulatius que necessiten més precisió.

• No sobreprotegir l’infant. s’ha de deixar que es taqui, caigui i s'equivoqui.

• Unificar les pautes, és a dir, una vegada que l’infant aconsegueix fer una activitat, ha de fer-la en tots els seus àmbits. per exemple, no serveix de res que ho faci a casa amb els seus pares i, no obstant això, no ho faci a casa dels avis.

• Dividir la tasca perquè aquesta sigui tan fàcil com sigui possible.

•Pautes verbals. en lloc de donar ajuda física a l’infant o bé realitzar-li la tasca –per exemple, vestir-lo–, es pot substituir per indicacions verbals.

• Sense presses. se li ha de donar un temps suficient per realitzar les diverses activitats (vestit, dutxa...), especialment quan està en un procés d'aprenentatge. amb la pràctica del dia a dia, s'anirà adaptant l'activitat a un temps raonable.

•Motivar el fill amb elogis cada vegada que experimenti un avanç en la consolidació d'algun hàbit.

SI TENS ALGUN DUBTE O VOLS MÉS INFORMACIÓ, CONTACTA'NS!