EL CONTROL DELS ESFÍNTERS: COM ELS PODEM AJUDAR?

Introducció

L’eliminació dels desfets corporals és una funció bàsica que es realitza instintivament des de que naixem. Aquest procés evolutiu normalment s’extén fins els 4-5 anys que és quan el nen va adquirint una sèrie d’aprenentatges que s’acaben consolidant com a hàbits que, de forma seqüencial, conduiran al control d’esfínters, tan de dia com de nit. És en aquest moment on el nen “deixa de ser un nadó”.

La seqüència que se segueix és la següent:

1. La fecal nocturna durant el son
2. s’adquireix el control fecal diürn.
3. Finalment el control nocturn de la orina que és el que més sol tardar en aconseguir-se.

Tot depèn tant del propi nen/a com de les actituds i pautes educatives dels pares. El més normal és que comenci als 18 mesos i s’acabi adquirint entre els 3 i 5 anys,. Passats aquests moments evolutius, la falta del control urinari (Enuresi) o fecal (Encopresi) es considera problemàtica.

Què pot succeir si no es tracta el problema?

Pot afectar al benestar psico-social del nen amb problemes socials, burles de germans, amics i generar autoestima baixa. Aquest trastorn afecta prop del 15%-20% dels nens entre 4 i 5 cinc anys.

Què és L’Enuresi?

És tracta de l’emissió repetida d’orina, involuntària o intencionada, en llocs inapropiats com el llit o la roba i en nens majors de 5 anys, edat en la que se suposa que el nen ja hauria d’haver adquirit el control urinari, i sense que existeixi patologia orgànica que motivi la incontinència.

L'Enuresi només pot ser diagnosticada a partir dels 5 anys i quan els episodis enurètics es donin en una freqüència d’almenys 2 episodis per setmana en un període de 3 mesos seguits.

Què és L’Encopresi?

És tracta de l’emissió repetida d’excrements a la roba o en llocs inadequats, en nens majors de 4 anys sense que existeixi patologia orgànica que ho justifiqui.

Encara que la majoria de vegades es produeix de manera involuntària, en ocasions pot succeir de forma intencional.

L'encopresi només pot ser diagnosticada a partir dels 4 anys i on els episodis d’encopresi es donin en una freqüència d’almenys 1 episodi al mes durant un període de 3 mesos seguits.

Com han d’actuar els pares?

El més habitual es que els pares comencin per consultar el problema amb el pediatra i que quan acudeixin al psicòleg ja s’hagin realitzat les proves mèdiques pertinents per descartar l’existència d’un trastorn orgànic.

Que aconsellem als papes? És important motivar al nen a través de premis per aconseguir l’interès al llarg del tractament, així mateix és rellevant aclarir que el nen quan ho fa de manera no intencional, no s’orina  o defeca perquè vol, i per tant aconsellem que els papis actueu de forma serena i tranquil·la, a més a més això pot ajudar al nen estimulant per a que vagi abans d’anar al llit al bany, evitar càstigs i humiliacions en presència d’amics o desconeguts, i elogiar-lo pels matins quan s’aixequi sec.

Tractament

Un cop descartada l’existència d’un problema orgànic, la manera d’abordar aquests casos dependrà de la existència o no de factors emocionals associats amb l’inici del problema, així com de l’edat i motivació del nen.

El mètode treballat a teràpia per l’Enuresi es tractaria  d’un tractament conductual  basat en tres procediments:

1. El mètode de l’alarma.
2. L’entrenament en retenció d’orina.
3. L’entrenament en llit sec.

Juntament amb l’ajuda dels pares a casa i la motivació del nen a través de reforç positiu s’aconseguirien resultats positius al llarg de la intervenció.

El mètode treballat a teràpia per l’Encopresi dependrà bastant de l’anàlisi individual de cada cas, decidint quin és el comportament que s’ha d’instaurar i quins altres comportaments s’han d’eliminar, de totes maneres es tractaria igualment d’un tractament conductual on l’objectiu comú seria l’eliminació d’aquesta conducta.

Tant un com l’altre la durada del tractament dependrà molt de cada cas, però s’estimen unes 12 sessions  per a obtenir bons resultats.

SI TENS ALGUNA CONSULTA NO DUBTIS A CONSULTAR AMB EL NOSTRE EQUIP DE PSICOLOGIA