Com dir als nostres fills que ens separem?

Ja és prou complicada la decisió de separar-se, però encara ho és més si hi ha fills en l’equació. Una de les causes del malestar dels infants en aquestes situacions es deu a com els hi comuniquem. Una comunicació adequada pot fer desaparèixer les falses creences sobre la seva responsabilitat en la separació o el sentiment d’abandonament.



Un dels dilemes que es sol presentar és: deixo la parella assumint que “trenco” la família i per tant tindrà efectes negatius en els nens o continuo encara que la relació no funcioni pensant que aquesta situació beneficiarà als infants. Aquesta decisió és molt personal, però si la comunicació és correcta una separació no porta en si mateixa problemes als nens.

                       Divorcio, Padres, Niño, Personas, Familia, Tristeza




En primer lloc cal deixar clar que la ruptura de la parella no comporta cap ruptura com a pares. El nen no ha de saber els motius concrets ja que no li reporta cap benefici. Per altra banda, aquesta és una informació que el pot posicionar amb un dels dos progenitors, cosa que volem evitar a tota costa per la seva salut.



Ja que al nen se li presenta una situació nova i no té precedents - habitualment - per anticipar què passarà pot pensar múltiples alternatives. Per reduir aquesta angoixa és important explicar-li quines implicacions tindrà la nova situació per a ell. Què canviarà a nivell organitzatiu, amb qui estarà cada dia de la setmana i cada quan veurà a cadascun dels pares.



És important comunicar-li directament que la separació no implica que el deixem d’estimar.



En últim, hem de deixar espai al nen per preguntar tot el que vulgui. Qualsevol moment o dubte és bo i ha de ser atès, tot i que amb la informació adient per a un infant de la seva edat.

Si esteu en procés de separació i voleu assessorament del nostre equip de professionals, no dubteu en posar´vos en contacte amb nosaltres.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TALLERS SETMANALS D'ESTIMULACIÓ COGNITIVA PER A LA TERCERA EDAT

QUÈ PUC FER SI EL MEU FILL/A QUEQUEJA?

QUÈ SÓN LES ADAPTACIONS METODOLÒGIQUES?