Espai Psique (Antic Aprèn+)

Què és el TELL?   El Trastorn Específic del Llenguatge (TELL) és un trastorn que afecta l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral. El diagnòstic d'aquest trastorn es dóna un cop s'han descartat dificultats a nivell intel·lectual, emocional, sensorial, neurològic... o qualsevol altre trastorn que expliqui les dificultats que presenta el pacient. El TELL no és un trastorn homogeni, és a dir, que presenti patrons semblants d'un cas a un altre. És per aquest motiu que acostuma a ser diagnosticat tard o a vegades, no detectar-lo de manera precoç.  El principal perill de la falta de diagnòstic és que, tot i que el TELL afecta l'adquisició del llenguatge, un diagnòstic tardà implica problemes en els aprenentatges com ara dislèxia, discalcúlia, disortografia, dificultats atencionals... Quan parlem de TELL, parlem de problemes a nivell expressiu però també, a nivell comprensiu. Per tant, no ens referim a nens o nenes que comencen a parlar...

Ara que s'apropa Sant Jordi us volem explicar quins són els llibres que més ens entusiasmen. Un bon hàbit de lectura, a més d'estar estretament relacionat amb l'adquisició dels aprenentatges, ens obre a nous móns, on potenciar la nostra imaginació i cultura. LLIBRES PER A PRIMERS LECTORS CONTES DESEXPLICATS Editorial Baula A partir de 5 anys (lletra lligada) A la sèrie de llibre  Contes Desexplicats trobareu personatges i relats clàssics capgirats de dalt a baix. Són contes molt divertits que engrescaran als petits que comencen a gaudir de la lectoescriptura. PRIMERES LECTURES DE MICALET Ed. Bromera A partir de 4 anys (lletra de pal) Col·lecció de llibres curtets amb poqueta lletra per a iniciar-se a la lectura sil·làbica. I molt divertits! COL·LECCIÓ EL PETIT UNIVERS Ed. Barcanova A partir de 3 anys Aquests  llibres de ptit formats expliquen llegendes, contes i històries que despertara...

El trastorn negativista desafiant (o TND) és un trastorn poc conegut entre pares i professors però té una prevalença entre un 2 i un 16% en la població. Es caracteritza per un patró recurrent de conductes oposicionistes, desafiants, negatives, irritables i hostils dirigides cap als seus pares, als companys de classe, als professors i altres figures d’autoritat. Aquest comportament ha d’estar present durant un període de 6 meses consecutius i amb una major intensitat en comparació amb els seus iguals. Dins de l’actual manual diagnòstic dels trastorns mentals, el DSM5, està considerat dins de la categoria de Trastorns destructius del control d’impulsos i de la conducta . L’edat d’aparició es situa a la infància, a partir dels 3 anys però l’edat més freqüent són els 8 anys (no es pot diagnosticar un primer inici a l’adolescència), més freqüent en nens que en nenes però aquesta diferencia desapareix en l'etapa adolescent. En relació al nivell sociocultural, és més freqüent...

L’adolescència és una etapa de la vida que comença amb la pubertaT, marcant el final de la infància, i l'inici de l’edat adulta, moment on es veu completat el desenvolupament del nostre organisme.   És un periode crític on els joves es troben en un aprenentatge constants de nous comportaments que han d’assolir si volen poder gestionar tots els canvis que succeeixen al llarg del seu desenvolupament. Per tant, es troben en una etapa de grans modificacions a nivell físic i emocional ( canvis a nivell hormonal directament relacionats en els estats d’ànim i en el desenvolupament sexual), a nivell cognitiu (el nostre pensament està en canvi constant, variant la nostra forma de veure el món) i de conducta (època rebel envers les normes i les regles, desig d’independència caracteritzant-se per la pressa de decisions pròpies i poder ser autosuficients). A més a més, obtenen una especial rellevància els canvis que es pateixen a nivell social ja que l'adolesc...

Molts cops quan parlem d'adaptacions metodològiques amb les famílies, apareix el dubte de què són o de quina manera pot influir en el rendiment del seu/va fill/a. Les adaptacions metodològiques són petites eines que es poden aplicar des de l'escola per a facilitar que l'alumne seguieixi els aprenentatges sense haver de modificar els continguts. Són, bàsicament, les ulleres que necessitem quan no hi veiem bé, o el bastó quan anem coixos. I, quan s'han d'aplicar aquestes adaptacions? Està clar que quan hi ha un diagnòstic, l'escola i tots els professionals que envoltem al nen tenim obligació d'aplicar-les però la situació ideal seria que s'apliquessin SEMPRE que un/a alumne/a tingui dificultats d'aprenentatge. Un dels processos d'aprenentatge que acostuma a provocar dificultats és el de l'adquisició de la lesctoescriptura.  El procés lectoescriptor és un procés llarg que comença molt abans del 6 anys i que necessita unes bases sòlides on ...