EL TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE

Què és el TELL?

 El Trastorn Específic del Llenguatge (TELL) és un trastorn que afecta l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral. El diagnòstic d'aquest trastorn es dóna un cop s'han descartat dificultats a nivell intel·lectual, emocional, sensorial, neurològic... o qualsevol altre trastorn que expliqui les dificultats que presenta el pacient.

El TELL no és un trastorn homogeni, és a dir, que presenti patrons semblants d'un cas a un altre. És per aquest motiu que acostuma a ser diagnosticat tard o a vegades, no detectar-lo de manera precoç.  El principal perill de la falta de diagnòstic és que, tot i que el TELL afecta l'adquisició del llenguatge, un diagnòstic tardà implica problemes en els aprenentatges com ara dislèxia, discalcúlia, disortografia, dificultats atencionals...

Quan parlem de TELL, parlem de problemes a nivell expressiu però també, a nivell comprensiu. Per tant, no ens referim a nens o nenes que comencen a parlar tard i que amb el temps arribarà a la normalitat evolutiva. Ens nens i nenes amb TELL adquireixen el llenguatge amb patrons poc regulars que no segueixen l'evolució "normativa".

En coneixem les causes?

Les causes d'aquest trastorn no són clares però sembla que l'origen és la dificultat de processar la informació a nivell fonològic, és a dir, la dificultats per a ser capaç de detectar, organitzar i ordenar els sons a nivell central que es tradueix en problemes per a entendre el llenguatge i poder expressar-se. Aquests problemes expressius afectaran no només a com ordenen els sons sinó que la morfosintaxis (l'estructura de d'oració i la funció de cada component) també estarà alterada donat que són nens i nenes que ometen paraules menys significatives en quant contingut com preposicions, conjuncions, errors en la concordança de gènere i nombre...

A causa d'aquestes dificultats, els nens i nenes que presenten TELL acostumen a ser nens gestuals que utilitzen altres estratègies per a comunicar-se, que produeixen estructures curtes i/o mal organitzades i que presenten un vocabulari reduït donat que tenen dificultats per a aprendre noves paraules .

Etapes evolutives

 Abans hem explicat que els nenes i nenes amb TELL acostumen a tenir un inici de parla tardà. Però, quan es pot considerar que un nen o nena comença a parlar tard?

Generalment considerem que als voltants dels 2 anys un infant ha de tenir dins del seu diccionari intern unes 50 paraules a nivell expressiu i ha de començar a produir estructures d'unes dues paraules. Que un nen o nena no compleixi aquests criteris a aquesta edat no significa que sigui TELL sinó que cal observar-ne l'evolució i, en cas necessari, fer una valoració logopèdica per a descartar problemes.

Segons el Protocol sobre el Retard i Trastorn del llenguatge del Col·legi de Logopedes, diferenciem entre retard i trastorn segons aquests criteris:

Retard:

•       Fixant-nos en l’escala Llevant, podem considerar que es dóna un retard en l’adquisició del llenguatge si als 16 mesos l’infant no ha iniciat l’expressió de paraules aïllades amb valor propositiu o si als 2 anys no combina dues paraules.
•       La comprensió evoluciona bé i és un aspecte clau per al pronòstic.
•       L’evolució del llenguatge està moderadament retardada.
•       Evolució transitòria i ràpida amb tractament (retard simple).
•       Escassa repercussió pel que fa a la lectoescriptura.

 Trastorn:

•         La comprensió està més alterada.

•         L’expressió no pertany a la d’un infant més petit.

•         Les solucions comunicatives que trobem són diferents de les d’un infant d’evolució normal.

•         L’infant comença a parlar més enllà dels 2 anys.

•         No hi ha una harmonia en el desenvolupament dels diferents nivells de llenguatge.

•         Evolució lenta i persistència malgrat el tractament.

•         Lectoescriptura freqüentment afectada.

La importància d’un diagnòstic i tractament interdisciplinar

Però no només a nivell de llenguatge és on es poden observar dificultats. A nivell conductual poden aparèixer conductes associades a la frustració que genera la dificultat per a comunicar-se, ja que no hem d'oblidar que són infants amb una capacitat cognitiva totalment normal que molts cops són conscients de no poder comunicar-se de manera adequada. Això afecta directament a les seves relacions socials i les habilitats per a relacionar-se amb els altres. Aquí rau la importància d'un tractament interdisciplinar que pugui cobrir totes les necessitats del nen o de la nena.

Així mateix, la detecció precoç d’aquest i de qualsevol trastorn permetrà fer una intervenció que doni al nen o nena eines molt més aviat i que la repercussió del trastorn, tot i que sigui quelcom permanent en el temps, sigui molt menor que si es detecta més endavant.