AMB QUINES DIFICULTATS ES TROBEN ELS ADOLESCENTS AMB TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA?

L’adolescència és una etapa de la vida que comença amb la pubertaT, marcant el final de la infància, i l'inici de l’edat adulta, moment on es veu completat el desenvolupament del nostre organisme.

 És un periode crític on els joves es troben en un aprenentatge constants de nous comportaments que han d’assolir si volen poder gestionar tots els canvis que succeeixen al llarg del seu desenvolupament. Per tant, es troben en una etapa de grans modificacions a nivell físic i emocional (canvis a nivell hormonal directament relacionats en els estats d’ànim i en el desenvolupament sexual), a nivell cognitiu (el nostre pensament està en canvi constant, variant la nostra forma de veure el món) i de conducta (època rebel envers les normes i les regles, desig d’independència caracteritzant-se per la pressa de decisions pròpies i poder ser autosuficients). A més a més, obtenen una especial rellevància els canvis que es pateixen a nivell social ja que l'adolescent se centra en la cerca de pertinença a un grup d’iguals amb qui poder compartir els gustos i interessos comuns. En aquest sentit, els adolescents TEA veuen agreujades encara amb més intensitat les seves dificultats que ja de per sí tenen amb el trastorn que pateixen. És a dir, són encara més evidents les dificultats en la socialització, en la gestió de les emocions i en la comprensió. Si a  aquestes dificultats se suma un major desig de relació i necessitat de formar part d’un grup, és on s’evidencien diferències significatives amb els seus iguals.

A nivell escolar, l’educació secundària suposa un gran canvi d’organització i planificació i és on se’ls exigeix un cert grau d’autonomia i aprenentatge que sovint els comporta estats d’angoixa i estrès, rebuig i cert desajust en les conductes adaptatives de l’entorn. Tant les demandes socials com educatives poden contribuir negativament en l’adaptació social i poden ser objecte diana de mofes, assetjament o patir una desadaptació personal com, per exemple, problemes psicològics associats, depressió, etc. És molt important i necessari tenir les adaptacions curriculars oportunes així com un bon recolzament que, conjuntament amb una bona intervenció terapèutica, puguin afavorir la seva evolució. Parlem de bona evolució quan:

1. A nivell conductual s’aconsegueixen una disminució en les rebequeries i estereotípies.
2. A nivell social millorant habilitats comunicatives, d’autonomia i de relacions
3. A nivell sensorial els hi és més fàcil poder soportar les càrregues ambientals.

Tot i això, l’evolució de cada adolescent és individual pel que dependrà del nivell intel·lectual, del grau d’autonomia, del llenguatge i de la gravetat de les alteracions conductuals. Parlem d’una evolució disfuncional quan trobem un augment de l’excitabilitat, estan més ansiosos i les alteracions conductuals van augment, fent-se més evidents els rituals i les autoagressions.

Per tant, les característiques dels TEA més importants d’aquesta etapa són les següents:

•        Retard en canvis emocionals.

•        Desig frustrat de pertinença a un grup.

•        Immaduresa emocional.

•        Tendència a descuidar la higiene i la cura personal.

•        Reaccions emocionals desproporcionades i poc ajustades a la situación.

•        Interessos inapropiats per l’edat (ex. Interès en dibuixos infantils).

•        Major vulnerabilitat a alteracions psicològiques (depressió, ansietat i estrès).

•        Augment d’obsessions i rituals.

•        Major consciencia de diferencia i soledat.

•        Forts valors morals: sinceritat, vincle amb companys, bondat, defensa dels drets.

•        Persistència per aconseguir les metes

•        Desig de superació

•        Personalitat ingènua, absència de malícia i de dobles intencions.

Autisme, adolèscencia i… ¿sexualitat?

En general, tradicionlment la societat ha tingut una tendència a ignorar o rebutjar la sexualitat quan la relacionem amb persones amb trastorn o discapacitat. No s’identificava com una cosa natural i que forma part del seu desenvolupament.

Hem de tenir en compte que tant els adolescent TEA, com els adolescents amb discapacitat, no són diferents als seus iguals neurotípics en relació a tenir desig d’entendre i desenvolupar una sexualitat saludable. Encara que el seu desenvolupament físic sigui normal i tinguin cert interès per relacionar-se amb els altres, les dificultats que presenten impedeixen la comprensió dels canvis que van experimentant així com la manera en com veuen les relacions.

Les habilitats socials són necessàries per a poder entendre’ns, comunicar-nos i interactuar d’una manera socialment apropiada i recíproca per tal d’afavorir l’establiment de relacions i tenir un millor coneixement a nivell sexual. Són útils per a poder gestionar correctament la informació que els va arribant del seu entorn, així com poder fer front correctament a la pressió dels companys, les noves relacions, el desig romàntic i els sentiments sexuals desconeguts. En contraposició, els adolescents TEA tenen dificultats en habilitats socials (o manca de les mateixes) i, per aquest motiu, s’evidencia una impossibilitat d’un bon creixement i desenvolupament a l’adolescència. No hi ha una presa de consciència dels límits socials establerts i, per tant, la interacció social amb els altres resulta problemàtica. No obstant, per a alguns adolescents amb TEA, aquestes dificultats no impedeixen el desig d’establir relacions amb els altres i de tenir relacions íntimes, encara que no tenen els recursos necessaris per fer-ho correctament. S’evidencien dificultats per poder iniciar un contacte adequat amb els altres i per controlar els seus impulsos sexuals tenint com a conseqüència conductes tant inapropiades com masturbar-se en públic o tenir contacte físic, mitjançant abraçades o petons, amb altres persones que no volen mantenir aquest tipus de contacte).  

La implicació dels pares

Tenir consciència de les dificultats dels seus fills i de la seva sexualitat és molt important per poder mantenir un contacte proper amb ells, parlar de la sexualitat obertament, saber les mancances/dubtes que tenen i fer-se una idea si podran formar una relació íntima o no amb una altra persona.

La postura que adopten al respecte és una de les principals dificultats que ens trobem. En primer lloc, trobem una baixa comprensió de les dificultats que presenten els seus fills i de com aquestes poden afectar a la seva vida sexual. En segon lloc, alguns pares temen parlar obertament sobre sexualitat i que això pugui tenir conseqüències negatives com, per exemple, que es vegi traduït en conductes sexuals inapropiades. Per últim, els que sí són conscients de les dificultats dels seus fills temen la possibilitat que altres persones puguin aprofitar-se d’ells.

Com els podem ajudar?

•     Ensenyar conductes socialment adequades.

•     Ensenyar a relacionar-se amb els altres en diferents situacions i contextos de forma correcta i efectiva.

•    La importància del hàbits rutinaris donat que els ajuda a sentir-se més tranquils i segurs

•     Prevenir i detectar precoçment situacions d’abús.

•     Potenciar la seva autoestima per a què tinguin sentiment de pertinença al grup i ressaltar aquells sentiments que siguin prioritaris.

•     Mantenir contacte entre les persones que conformen la xarxa de recolzament de l’adolescent.

•     Aclarir quins temes es deuen tractar a nivell individual i quins temes es poden parlar a nivell grupal.

•     Definirdel concepte, amb llenguatge directe, realista i consistent (assegurant-nos la seva comprensió).

•     Utilitzar materials visuals, realistes i personalitzats, quan sigui necessari.

No dubteu a consultar-nos en cas de tenir dubtes, el nostre equip us atendrà de manera personalitzada.