Espai Psique (Antic Aprèn+)

Molt sovint ens arriben a la consulta nens que mostren dificultats o que no saben mocar-se. M ocar-se és essencial per mantenir una bona higiene nasal que, alhora, facilita la respiració nasal i evita que la llengua adopti posicions que poden alterar la parla i les estructures orofacials. És per això que dins del nostre pla de treball, les logopedes incloem tot sovint ensenyar a mocar-se el nas. Com que mocar-se és essencialment un exercici de buf, sempre començarem treballant exercicis o pràxies que estimulin el buf per la boca: Bufar espelmes amb diferents intensitats de buf. Podem anar variant la  dificultat allunyant-la progressivament o jugant amb la intensitat del buf: des de fer ballar l’espelma fins a apagar-la amb un cop fort d’aire. Bufar confetis. Podem dibuixar una diana amb diferents cercles i jugar a veure qui puntua més. Bufar amb una canyeta dins d’un got d’aigua fent bombolles amb diferents intensitats de buf o fent moure una piloteta de pap...

   Què és un psicòleg?   El psicòleg és un professional especialitzat en el comportament humà. El nostre treball el desenvolupem amb persones que es troben en un moment difícil de la seva vida o que s'enfronten a un problema que requereix l'anàlisi i l'assessorament d'un especialista. El psicòleg compta amb eines metodològiques i amb tècniques per a realitzar una avaluació, establir un diagnòstic i proposar un tractament per abordar els problemes dels seus pacients i per ajudar-los a entendre els motius del seu malestar.   Quan hem de consultar a un psicòleg? Per a la majoria de nosaltres no ens resulta difícil saber quan hem de recórrer al metge. No obstant això, seguim tenint dubtes i reticències a l'hora de dirigir-nos al psicòleg. Un fre per anar a la consulta és l'objecció a comunicar a un desconegut els nostres problemes més íntims.  Mostrar-nos tal com som, parlar de frustracions, obsessions, inseguretats o debilitats, posar en dubte la nostra...

La grafomotricitat és el moviment gràfic que fa la mà quan escriu. La base d’una bona psicomotricitat és una psicomotricitat fina adequada per la qual cosa, l’educació grafomotriu es basarà en tasques i exercicis per millorar l’habilitat de les mans, els dits i la coordinació òculo-manual. Les bases de la grafomotricitat comencen a desenvolupar-se des de que naixem. Els exercicis que us proposem aquí intentaran estar adaptats a l’edat del nen i estan plantejats com a accions que podeu integrar en el dia a dia i que després es poden traslladar al paper. Per tant, és una combinació entre gramotricitat sense fitxes i exercicis més cal·ligràfics ja que, segons l'edat del nen, és necessari. ACTIVITATS PER DESENVOLUPAR LA DESTRESA DE LES MANS Seguir ritmes complexos amb les mans. Fer equilibris amb objectes al palmell de les mans. Fer moviments i girs amb ambdues mans primer en la mateixa direcció i després en direccions oposades Fer moviments oposats amb les mans(...

El primer contacte que fem amb els pares és una entrevista plena de preguntes, n’hi ha de tots tipus, d’aquelles que fan suar als pares ja que gairebé no recorden dades tant concretes com d’altres que ens expliquen amb tots detalls. Però en el que sí coincideixen la gran majoria és en la gran queixa de que els seus fills són molt dependents d’ells, i la nostra gran pregunta és: els ensenyem a ser autònoms o els fem la feina per anar més ràpid o pel fet de no tenir temps? O simplement perquè no ens adonem de la importància que té? Es parla d'autonomia quan un és capaç de realitzar activitats de la vida diària basades en les seves pròpies capacitats, habilitats i interessos sense dependre d'altres. Un infant autònom per a l'alimentació, el vestit o el bany també ho és per a l'aprenentatge, relacionar-se amb altres infants i, en general, per resoldre problemes quotidians, sense oblidar-se de l'autoestima que suposa juntament amb la capacitat de superació. Qu...

Les pors infantils acostumen a aparèixer entre els 3 i els 6 anys d'edat, per tant, en aquestes edats, es poden considerar com "normals" i evolutives ja que el nen no entén el món que l'envolta i no és capaç de separar el que és real de que és imaginari. Els nens acostumen a presentar por quan es troben situacions que estan fora del seu control i això pot afectar al seu sentit de seguretat. L'objecte al que es té por va canviant a mesura que el sistema psicobiològic del nen va madurant i són capaços de superar-los quan van reconeixent la realitat. Què poden fer els pares per ajudar a superar les pors dels seus fills? Primer de tot, és important viure la situació amb tranquil·litat, intentat no mostrar davant d'ells angoixa o preocupació. Els nens en aquestes edats interioritzen totes les conductes dels adults a través del modelatge, és a dir, imitant les seves respostes. No s'ha de forçar als nens a afrontar aquelles situacions que e...

                            La disfàsia és un trastorn en l’adquisició del llenguatge que es manifesta en una alteració en l’expressió i comprensió del llenguatge. Els nens disfàsics presenten dèficit en el llenguatge, tant a nivell comprensiu com expressiu. Solen utilitzar gestos i mímica per poder expressar-se.        SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS: - Omissió d'elements gramaticals a l'hora d'organitzar una frase.  - De vegades solen manifestar poques intencions de comunicar-se amb els altres.  - Pobresa de vocabulari.  - Dificultat per utilitzar els pronoms personals.  - No solen utilitzar preposicions i conjuncions.  - Els verbs els solen emprar en infinitiu.  - Dificultat en l'adquisició dels morfemes com el gènere, nombre i morfemes verbals.  - Alteració de la comprensió, podent semblar en ocasions, sords.  - Dif...