NOVA ENTRADA SETMANAL SOBRE CONTES QUE TREBALLEN LES EMOCIONS!

Una manera molt divertida i eficaç de treballar les emocions pot ser a través dels contes. A partir del conte els nens/es poden verbalitzar allò que és tan difícil d’expressar, les  nostres emocions i els nostres sentiments, pot ser un molt bon punt de partida per iniciar debats interessants amb els teus alumnes. Des del Centre Aprèn+ creiem que és tant important l'Educació Emocional que inciem secció setmanal sobre quins contes podem trobar a les llibreries que parlin sobre les emocions. Cada semana us farem dues propostes i us convidem que ens feu arribar les vostres opinions i suggerències!

Volem compartir el recull de contes de la mestra Nati Bergadà, pensem que et poden ser molt útils per treballar les emocions des de casa o des l’escola:
El Monstre de Colors no sap què li passa. S’ha fet un garbuix d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Una història senzilla i divertida que introduirà a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

Aquest conte ens ajudarà a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i donarà peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.

Al web de l’autora, l’Anna Llenas, podreu descarregar uns recursos molt útils per treballar el conte.


És una col·lecció de conte sobre emocions i sentiments amb lletra de pal per a primers lectors. A la solapa, hi trobareu el relat desenvolupat per compartir el conte amb els infants. Amb consells per entendre i treballar l’emoció.


Esperem que us sembli interessant! La setmana que ve dues noves propostes!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUÈ SÓN LES ADAPTACIONS METODOLÒGIQUES?

Imatge
Molts cops quan parlem d'adaptacions metodològiques amb les famílies, apareix el dubte de què són o de quina manera pot influir en el rendiment del seu/va fill/a. Les adaptacions metodològiques són petites eines que es poden aplicar des de l'escola per a facilitar que l'alumne seguieixi els aprenentatges sense haver de modificar els continguts. Són, bàsicament, les ulleres que necessitem quan no hi veiem bé, o el bastó quan anem coixos. I, quan s'han d'aplicar aquestes adaptacions? Està clar que quan hi ha un diagnòstic, l'escola i tots els professionals que envoltem al nen tenim obligació d'aplicar-les però la situació ideal seria que s'apliquessin SEMPRE que un/a alumne/a tingui dificultats d'aprenentatge. Un dels processos d'aprenentatge que acostuma a provocar dificultats és el de l'adquisició de la lesctoescriptura.  El procés lectoescriptor és un procés llarg que comença molt abans del 6 anys i que necessita unes bases sòlides on ...
Més informació

QUÈ PUC FER SI EL MEU FILL/A QUEQUEJA?

Imatge
Què és la disfèmia o quequeig? És una alteració de la fluïdesa verbal i es defineix com un trastorn de la parla caracteritzat per la freqüent repetició o prolongació de sons, síl·labes o paraules i pauses que interrompen el ritme de la parla. Quins tipus de disfèmia hi ha? -           Disfèmia clònica: és una repetició compulsiva de síl·labes o paraules. -           Disfèmia tònica: son bloquejos o espasmes musculars que produeixen interrupcions en la parla o fan una parla entretallada. -           Disfèmia tonoclònica o mixta: poden donar-se a la vegada els dos aspectes anomenats anteriorment. Com apareix la disfèmia? La disfèmia pot començar als tres anys relacionat amb l’evolució de l’estructuració sintàctica i està caracteritzada per talls, aturades i repeticions relaci...
Més informació

RAÓ O EMOCIÓ, A QUI ESCOLTO?

Imatge
Durant molts anys l’emoció va ser considerada un espai vivencial reservat a artistes al qual no s’havia d’accedir. En la nostra tradició filosòfica, ja amb Plató o Descartes,   es representen les emocions com a seqüeles perilloses del nostre passat animal, fent-les responsables de les nostres conductes irracionals. Fins i tot, el romanticisme, que va posar l’emoció a l’epicentre del seu moviment ho va fer mantenint la seva essència d’irracional, intuïtiva i misteriosa. En el nostre context cultural i acadèmic s’han valorat habilitats cognitives en àrees com el llenguatge, el raonament lògic, l'observació, la reflexió o la capacitat crítica, subestimant i relegant a un segon pla el component emocional. No obstant, s’observa que aquesta tendència ha anat canviant el darrers anys gràcies a l’aparició de nombrosos estudis interdisciplinars realitzats per neuròlegs, psicòlegs, fisiòlegs i altres neuroespecialitats que han posat de manifest la importància de les emocions pe...
Més informació