TERÀPIA OCUPACIONAL SEGONS L'ENFOC DE LA INTEGRACIÓ SENSORIAL

La Teràpia Ocupacional és una professió sanitària regulada  que es dirigeix a afavorir l'autonomia en l'ocupació utilitzant l'activitat significativa com a mitjà i com a fi del tractament. Entén l'ocupació com la totalitat de l'activitat humana. El terapeuta ocupacional és l'especialista en l'anàlisi i intervenció sobre la persona, l'ocupació i l'entorn. (COTOC)

La Teràpia Ocupacional té com a finalitat la promoció de la salut, fomentant l’autonomia de la persona atesa en el seu compliment ocupacional, és a dir, en el desenvolupament de les seves activitats quotidianes. La missió dels terapeutes ocupacionals és planificar i dur a terme un procés d’intervenció a través de l’anàlisi i l’ús de l’activitat, dirigit a potenciar la participació en la vida diària de la persona atesa en aquelles ocupacions que li són significatives en el context de la seva comunitat. En el seu abordatge incideix en els diferents aspectes de la persona, l’entorn i de l’ocupació. (Codi Deontològic del COTOC)

En el cas dels nens, els terapeutes ocupacionals tenen l’objectiu de fomentar la participació en les activitats de la vida diària, millorar el desenvolupament i afavorir l’autonomia en la mesura de les seves capacitats. Durant la intervenció, ajuden als nens a adquirir habilitats necessàries per poder fer les activitats pròpies d’aquesta etapa vital; com és: alimentar-se, vestir-se, rentar-se, jugar, comunicar-se i aprendre. Quan és necessari, també s’adapta l’entorn (llar, escola, …) per a què afavoreixi la participació.

En alguns casos, la participació en les activitats quotidianes es veu afectada per dificultats de processament sensorial. De manera típica, els nostres cervells reben informació del nostre cos i de l’ambient que ens envolta, interpreta aquests estímuls i dóna respostes adequades. Aquest procés és involuntari i passa sense que en siguem conscients.

El sistema nerviós rep els estímuls a través dels nostres sentits, que són 8: vista, oida, olfacte, gust, tacte, sistema propioceptiu, sistema vestibular i interocepció. Quan aquest procés falla, el sistema nerviós pot tenir dificultats per detectar les característiques dels estímuls o per modular la intensitat dels estímuls. Aquest procés té el nom d’integració sensorial i és la base fonamental per al desenvolupament de les activitats de la vida diària, el desenvolupament social i emocional, el funcionament motor i els aprenentatges més complexos.

Integració sensorial també dona nom a uns dels abordatges que utilitzen els terapeutes ocupacionals que treballen amb infants. Les sessions tenen lloc en un entorn ric en experiències sensorials com el moviment, el tacte, la propiocepció, … seguint la motivació del nen i ajustant el joc per a generar respostes adaptatives que contribueixin a adquirir noves habilitats i aprenentatges.

Es poden beneficiar de la teràpia,  nens i nenes  amb o sense diagnòstic que presentin:

• Manca d’autonomia en les activitats de la vida diària
• Dificultats de regulació
• Inmaduresa en el desenvolupament
• Dificultats en el control postural
• Dificultats en la coordinació motriu (gruixuda i fina)
• Dificultats en el joc
• Retard del llenguatge
• Dificultats en l’aprenentatge
• Problemes de conducta
• Nivell d’activitat molt alta o molt baixa
• Dificultats en l’alimentació
• Hipersensibilitats i pors exagerades (llum, moviment, sorolls, textures, ...)

Si teniu qualsevol dubte o voleu més assessorament, o dubteu en posar-vos en contacte amb el nostre equip!