COM PODEM ACONSEGUIR QUE ELS ADOLESCENTS FACIN UN ÚS RESPONSABLE DEL TELÈFON MÒBIL?
El
telèfon mòbil constitueix un part natural i important de la quotidianitat dels
adolescents i es utilitzat com un medi per organitzar-se les activitats de la
vida diària però, també, es converteix en un mitjà per construir un vincle
social i per definir el propi espai personal en relació al altres. Actualment,
ens trobem immersos en una era digital paradoxal que ens té aïllats de la
persones però, a la vegada, ens permet l’oportunitat d’estar en contacte amb
altres persones que estan lluny o que ni tan sols coneixem.
És un objecte desitjable a aquesta etapa i, avui en dia, pràcticament tots els adolescents posseeixen un. Concretament, s’estima que es comença a utilitzar per primera vegada entre els 10 i els 13 anys i el 99% dels adolescents entre 17-18anys en tenen un. La majoria d’ells, el té contínuament encès durant la nit i aquest fet afavoreix que es facin/rebin trucades i/o missatges de text a qualsevol hora amb la conseqüent modificació del patró de comunicació social, la disponibilitat i la privacitat personal.
És un objecte desitjable a aquesta etapa i, avui en dia, pràcticament tots els adolescents posseeixen un. Concretament, s’estima que es comença a utilitzar per primera vegada entre els 10 i els 13 anys i el 99% dels adolescents entre 17-18anys en tenen un. La majoria d’ells, el té contínuament encès durant la nit i aquest fet afavoreix que es facin/rebin trucades i/o missatges de text a qualsevol hora amb la conseqüent modificació del patró de comunicació social, la disponibilitat i la privacitat personal.
Serà fonamental educar des de la família en l’ús
del telèfon mòbil i establir unes normes concretes d’ús per poder evitar
conductes desadaptatives com no ser capaç de desprendre’s del mòbil inclús en
situacions dificultoses, comprovar la bateria o la cobertura constantment,
tenir la necessitar de notar-se receptors de trucades i/o missatges però, a més
a més, evitar que el seu mal ús es tradueixi en trastorns de conducta greus,
depressió, angoixa, propicií el ser víctima de ciberbullying o, inclús, arribar
a pensar en ideacions autolítiques.
Tanmateix,
l’establiment d’unes normes clares, consensuades i assumibles per ambdues parts
han de tenir present l’edat del menor i que el separi de la gent del seu entorn
ja que, en cas contrari, no els ajudarà a desenvolupar les habilitats socials
necessàries per relacionar-se entre iguals.
Com a
pares, què podem fer?
- Ensenyar un ús correcte del telèfon mòbil.
- Tenir en compte el grau de maduresa i responsabilitat que té el nostre fill així com el seu estil de vida.
- Conèixer els riscos que comporta l’ús del telèfon mòbil (bullying, sexting, adicció a videojocs, etc.).
- Proporcionar educació als nostres fills orientada al coneixement dels possibles perills que es poden trobar a la xarxa.
- Ús d’aplicacions que filtrin l’accés a webs i continguts inapropiats o perillosos (sobretot, pels més petits).
- Supervisió i acompanyament però sense envair la seva intimitat.
- Tenir consciència de la informació que es proporciona per internet i del que està bé i del que no per a què ens puguin explicar qualsevol conducta o contacte que pugui ser sospitós o perillós.
Si teniu més dubtes o voleu una atenció més personalitzada, no dubteu en posar-vos en contacte amb el nostre equip!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada