QUÈ ÉS EL MUTISME SELECTIU?

El mutisme selectiu es caracteritza per una inhibició selectiva de la parla en situacions socials on s’espera que hi hagi comunicació (per exemple, a l’escola, a un parc amb altres nens,...), generant un alt nivell d’ansietat. La parla només succeirà en situacions que resultin còmodes pel nen (com, per exemple, en el seu entorn més proper, la família). La manca de parla té una afectació significativa tant a nivell de comunicació social com a nivell acadèmic. S’inicia abans dels 5 anys, però pot no aparèixer fins a l’etapa escolar on l’augment de les demandes socials i les tasques acadèmiques, com ara la lectura en veu alta, són més evidents.

L’actual DSM-5,  Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, el situa dins del conjunt de trastorns d’ansietat i el defineix com:

A)     Fracàs constant per parlar en situacions socials específiques en les que hi existeix l’expectativa de parlar, encara que ho fa en altres situacions.

B)      L’alteració interfereix a nivell educatiu i/o laboral, o en la comunicació social.

C)    La duració de l’alteració és, com a mínim, d'un mes (no es limita al primer mes de l’escola).

D)     El fracàs per parlar no es pot atribuir a una manca de coneixement o a la comoditat amb el llenguatge parlat necessari en la situació social.

E)      L’alteració no s’explica per un trastorn de la comunicació (com, per exemple, tartamudeig) i no es produeix exclusivament durant el curs d’un trastorn de l’espectre autista, d’una esquizofrènia o altre trastorn psicòtic.

Es considera una malaltia poc freqüent i, per aquest motiu, es troba poca informació al respecte. La seva prevalença és d'aproximadament un 1% (segons el tipus de mostra i les edats estudiades). És més prevalent en nens petits que en adolescents o adults i no sembla presentar diferències de gènere, raça o ètnia. És un trastorn que pot associar-se a un trastorn de la comunicació o bé a un trastorn d’ansietat (especialment, fòbia social).

Característiques freqüents

•        Timidesa excesiva

•        Por a ser humiliats socialment

•        Aïllament

•        Retraïment social

•        Aferrar-se als altres

•        Trets compulsius

•        Negativisme

•        Rebequeries o comportament controlador/negativista, sobretot a casa.

No inicien el diàleg en les interaccions socials o bé no responen recíprocament quan parlen amb altres (produint-se tant amb adults com amb els seus iguals). En el seu entorn més proper sí que es produeixen situacions comunicatives però, a vegades, no parlen ni amb els amics més propers ni amb familiars de segon ordre, com avis o cosins. Molts es neguen a parlar a l’escola, amb el conseqüent deteriorament acadèmic atès que és difícil poder avaluar les seves habilitats/dificultats. La falta d’expressió interfereix en la comunicació social, encara que es poden comunicar a nivell no verbal i, fins i tot, desitjar participar en situacions on no es requereixi parlar (com, per exemple, parts no verbals dels jocs de l’escola).

Conseqüències

•       Deteriorament social: nivells alts d’ansietat contribueixen negativament a que els intercanvis socials siguin recíprocs i eficients.
•       Aïllament social, a mesura que creixen.
•        Deteriorament acadèmic per manca de comunicació amb els seus mestres per poder explicar les seves mancances a nivell acadèmic o personal.
•        Mofes per part dels seus iguals.

Intervenció efectiva per casos de Mutisme Selectiu

Actualment, no hi ha un tractament de primera elecció per poder intervenir en casos de mutisme selectiu. Pot resultar efectiu realitzar una intervenció psicològica a nivell cognitiu-conductual i multicomponent (per exemple, fer exposició, entrenament en habilitats i psicoeducació per pares). És necessari poder eliminar el reforç negatiu del que es beneficiari el nen quan no parla en certes situacions però, a la vegada, no és recomanable l’ús de càstigs perquè poden augmentar la seva ansietat.

Cada cas s’ha d’estudiar individualment i valorar en funció de les seves característiques però, en general, la intervenció haurà d’encaminar-se a la millora de les condicions personals i socials del nen i, per altra banda, la realització d’un treball específic a nivell logopèdic que s’encarregarà de treballar a nivell de interacció verbal, intentant que el nen vagi tenint la necessitat de comunicar-se amb altres persones i en diferents entorns, assolint el restabliment de la comunicació verbal i incrementant les interaccions socials.

Els pares, què poden fer?

La participació dels pares en la intervenció del seu fill amb mutisme selectiu és essencial per garantir un bon desenvolupament sociopersonal del nen i poder estimular la capacitat expressiva en diferents contextos on s’ha d’interactuar amb els altres. Per tal d’aconseguir aquests objectius, els pares poden:

•        Oferir un ambient tranquil, segur, afectuós, comunicatiu i comprensió, on no es jutgi ni pressioni al/ a la nen/a.
•        Reforç positiu, destacar els punts forts.
•        Reduir i/o eliminar la sobreprotecció.
•        Fomentar les interaccions socials del/de la nen/a en diferents contextos i amb diferents persones (per exemple, fer extraescolars, jugar al parc amb altres nens, etc.).
•        Estar coordinats amb l’escola per tal de mantenir una comunicació recíproca i continua envers els canvis que es puguin produir.
•        Pautes per ensenyar (i reforçar) al/a la nen a iniciar i mantenir interaccions verbals i socials amb altres (saludar, demanar jugar, saber com apropar-se a altres persones, etc.).
•        Reforçar el cercle d’amics més proper i intentar ampliar-ho progressivament.

SI TENS ALGUNA CONSULTA, NO DUBTIS EN CONSULTAR AMB EL NOSTRE EQUIP DE PSICOLOGIA