QUÈ ÉS L'ANSIETAT?

L’ansietat o l’angoixa és una emoció com l’alegria, la tristesa o la ira, la qual pot aparèixer en determinades experiències de la vida. Com en la resta d’emocions, l’ansietat té una funció adaptativa, però generalment quan aquesta no desapareix pot esdevenir  patològica , que és quan les preocupacions minven l'autonomia de la persona. L'ansietat pot passar sense una causa, o pot passar sobre la base d'una situació real, però pot estar fora de proporció amb el que normalment s'esperaria. Molts  cops aquesta ansietat es percep com exagerada perquè apareix en situacions on la persona creu que no hauria d'aparèixer (per tant, quelcom que "no es pot controlar") o perquè s'acompanya de diferents sensacions corporals desagradables i intenses. Això fa que la persona que ho pateix es pregunti sovint què li passa i demani ajuda professional per tractar d’alleugerir aquest malestar.

Els “trastorns d’ansietat” són molt freqüents. Amb major freqüència comença a la infantesa o l'adolescència, però també pot començar en l'edat adulta. És més comú en dones que en homes. 

Tipus de Trastorns d’Ansietat

      Fòbia específica

Por intensa i persistent davant de determinats objectes o situacions “específiques”. Alguns exemples són: volar en avió, veure sang, alguns animals, etc.

      Fòbia Social

Por intensa i persistent quan es troben davant d’altres persones ja que temen quedar d’una forma humiliant o vergonyosa davant d’elles. Les persones amb aquest trastorn perceben que la gent els jutjarà negativament i sovint tenen la sensació de ser inferiors, diferents o inacceptables. Moltes vegades es preocupen per símptomes com ruboritzar-se, suar o tremolar davant dels altres. En algunes persones aquesta por es dóna en situacions concretes (p.ex., parlar en públic o menjar en públic) i en altres en la majoria de relacions socials.

      Crisis d’angoixa / Àtacs de pànic

És un episodi sobtat de por molt intensa que s’acompanya generalment de símptomes físics (p.ex. taquicàrdia, palpitacions, sensació d’ofeg, mareig, tremolors, etc.) i pensaments negatius sobre aquests símptomes (p.ex, por de patir un infart, por de perdre el control, por de tornar-se boig/ja, por de desmaiar-se, por de morir). En una crisi d’angoixa aquests símptomes són molt “ràpids”, arriben al màxim en uns minuts i duren generalment menys d’una hora. Algunes persones, després de patir una crisi d’angoixa, sovint estan molt preocupades i noten molta inseguretat.

      Agorafòbia

Aquestes persones tenen por d’estar en determinats espais o situacions perquè perceben que pot ser difícil fugir d’allà o rebre ajuda si tenen una crisi d’angoixa. O sigui, la persona té “por de tenir por”. Alguns exemples d’aquests espais o situacions temudes són: les multituds de gent, determinades botigues, els trens, els túnels, creuar ponts, els ascensors, etc. Alguns pacients només poden fer aquestes activitats si van acompanyats d’una persona de confiança.

      Trastorn d’Ansietat Generalitzada

Aquestes persones són “patidores”, és a dir, es preocupen per moltes coses (p.ex., l’economia domèstica, la feina, la família, la salut) durant la major part del dia i durant molts mesos. A més, aquestes preocupacions van acompanyades d’altres símptomes físics, com sentir-se inquiet o impacient, amb tensió muscular, amb problemes per dormir, la incapacitat de relaxar-se, de no poder-se concentrar.

      Trastorn Obsessiu Compulsiu

Pensament o idees recurrents i persistents a les quals temen (obsessions) i realitzen comportaments repetitius o rituals amb l’intent de controlar la por (compulsions). Aquests comportaments poden arribar a limitar en gran mesura l’activitat diària de la persona que ho pateix. Per exemple, aquestes persones poden estar obsessionades amb la brutícia i rentar-se les mans repetidament o tenir por d’un lladre i comprovar repetidament si la porta de casa està ben tancada. Altres rituals poden ser la necessitat de revisar coses repetidament, tocar objectes o comptar. Les persones amb un trastorn obsessiu-compulsiu també poden preocupar-se de l’ordre i la simetria, o tenir dificultats per desfer-se de coses (acumulació d’objectes).

      Trastorn per estrès Posttraumàtic

Aquest és un trastorn d’ansietat que pot aparèixer després d'un esdeveniment, que és viscut amb por molt intensa, freqüentment lligat a patir danys físics greus o a l'amenaça a la vida d'un mateix o d'algú altre (per exemple, és comú en combatents de guerra, davant d’agressions, etc). Aquestes persones es poden espantar amb facilitat, paralitzar-se a nivell afectiu, perdre interès per gaudir, sentir-se més irritables o agressives i evitar situacions que els recorden l’accident original. A més, habitualment reviuen l’esdeveniment traumàtic en els seus pensaments durant el dia i tenen malsons al dormir.

Símptomes d'ansietat

      Excessiva, preocupació constant i tensió

      Visió realista dels problemes

      Inquietud o sensació d'estar "nerviós"

      Irritabilitat

      Tensió muscular

      Mals de cap

      Sudoració

      Dificultat per concentrar-

      Nàusees

      La necessitat d'anar al bany sovint

      Cansament

      Dificultat per quedar-se o romandre dormit

      Major facilitat per l'ensurt

Tractament per Ansietat

Tan la teràpia de conducta com la teràpia cognitiva conductual poden ser eficaces per tractar els trastorns ansietat. Els psicòlegs fan ús de la teràpia cognitiu conductal per ajudar als pacients a identificar i aprendre a controlar els factors que contribueixen a l'ansietat. La teràpia implica fer ús de tècniques per reduir o detendre les conductes no desitjades associades aquests trastorns.

Per exemple, una tècnica implica tractar als pacients amb tècniques de relaxació i respiració profunda per contrarestar l'agitació i la hiperventilació que acompanyen a determinats trastorns d’ansietat. A través de la teràpia, els pacients aprenen a entendre com els seus pensaments contribueixen als símptomes i de com modificar aquells patrons per reduir la probabilitat d’ocurrència i la intensitat de la reacció.

Conjuntament amb la psicoteràpia, la medicació adequada i eficaç pot desenvolupar un paper important al tractament. Als casos que es combina amb medicació, l' atenció dels pacients pot ser manejada pel terapeuta en col.laboració amb un metge.

SI TENS ALGUNA CONSULTA NO DUBTIS A CONSULTAR AMB EL NOSTRE EQUIP DE PSICOLOGIA