COM AFRONTAR LA MORT?

La mort sempre està present en la nostra vida. Ho viem a la televisió, o escoltem a la ràdio, ens assabentem de que el nostre veí ja no hi és... I sembla que la mort la tenim bastant acceptada. Ho sembla fins que la persona que mor és una persona molt estimada per nosaltres.

I és aquí quan els nostres esquemes es trenquen i el nostre cor s’encongeix. Perdem a persones que deixen un forat a la nostra vida i ens quedem desconcertades.

I sentir això és normal, això és adaptatiu. El dolor forma part de la nostra vida i hi ha coses que no es poden evitar, com és el dolor de la pèrdua d’un ésser estimat.

Fases del dol

Les persones en dol, presenten uns símptomes característics i segueixen una sèrie d’etapes fins l’assumpció de la pèrdua:

• Una de les primeres etapes és la incredulitat (això no pot estar passant). Intentem córrer en l’altre direcció i fugir de la realitat, però de res serveix.

• També podem passar per una etapa d’agressivitat, ràbia e ira (és molt injust, la vida és dolenta). Tenim reaccions de descontent i ens sentim irascibles amb el nostre entorn.

• Una altre etapa és la de la depressió. Podem mostrar actituds d’apatia i solitud. Ens adonem de que la pèrdua és irreversible i necessitem aquest temps per assolir-lo. 

• I per últim, una vegada ho acceptem, sentim pau. En aquesta etapa és quan tornem a les nostres activitats normals del dia a dia, havent-li fet un espai en la nostra vida a aquesta persona que ja no hi és físicament amb nosaltres.

No s’han de donar totes les etapes ja que cada persona és diferent i, per tant, els recursos també ho són. Si estàs en alguna d’aquestes fases, no t’has d’amoïnar, perquè com hem dit abans, això és adaptatiu. Quan sentim dolor, necessitem el nostre temps per a integrar-lo a la nostra vida i donar-li un significat.

Sentir tristesa, trastorn de la son, alteracions en la gana i la líbido, pèrdua d’interès, sentiments de culpa, apatia, falta d’esperança... són sentiments que ens acompanyaran si la mort de la persona és recent i encara fa menys de 2 anys que ja no és amb nosaltres.

Però... què passa quan ja fa més temps que la persona no hi és i encara tenim aquests símptomes? Què passa quan no podem acceptar la mort del nostre ésser estimat? Estem parlant llavors d’un dol patològic?

"Encara que la pèrdua d'un ésser estimat és un esdeveniment que no es pot escollir, l'elaboració del dol és un procés actiu d'afrontament ple d'oportunitats " Thomas Attig.

Quan un dol és patològic?

Per a poder superar un dol, primer de tot, l’hem de viure i hem de concedir-nos l’oportunitat de patir tot el que hem comentat anteriorment.

Si davant aquestes emocions i sensacions he intentat reprimir-les, com per exemple, amb drogues (alcohol, marihuana...), fent mil i una activitat que ens té ocupada la ment o no expressant-les, poden sorgir símptomes que ja no seran adaptatius. Com per exemple, sentiments de culpa o de mort, sentiments d’inutilitat, sensacions de patir la mateixa malaltia que la de la persona que va morir, deterioració d’algunes funcions cognitives, entre d’altres.

En aquest punt és molt convenient demanar ajuda a algun professional expert.

Com podem assolir el dol?

“Tot canvi implica una pèrdua, de la mateixa manera que qualsevol pèrdua és impossible sense el canvi” Robert A. Neimeyer.

Per poder elaborar la pèrdua, és molt important que ens poguem desfogar amb algú que pugui entendre el nostre dolor. Parlar amb amics, companys de feina, familiars... Poder expressar com et sents i recordar a la persona és clau per poder avançar en el procés.

Reconèixer el dolor de la pèrdua. Aquesta tasca pot semblar obvia, però pot ser un desafiament per a molts. El dolor ens obliga a aprendre la lliçó d’aquesta pèrdua a un nivell intensament emocional. Per tant, ens hem d’obrir a quest dolor, permetent que els sentiments de tristesa, desolació i ansietat es manifestin sempre que sigui necessari.

A la vegada, hem de continuar amb les nostres tasques domèstiques i laborals més pràctiques, ja que no només són “obligacions” que hem de fer, sinó que també ens permetrà descansar d’aquesta angoixa que sempre acompanya a l’elaboració del dol.

Reinventar-nos a nosaltres mateixos. Som éssers socials i cada vegada que alguna persona que estimem mor, una part nostra també se’n va amb ells. Per això és de vital importància que ens transformem gràcies a aquesta experiència. Tot el que ens transforma, es queda amb nosaltres.

És molt comú que després de la mort d’un familiar o amic les nostres prioritats canviïn, i per tant, nosaltres, com a persones, evolucionem. No ens podem resistir al canvi. I el dolor sempre ens dóna una gran lliçó.

“Ens agradi o no, mai tornem a ser el nostre antic jo després d'una pèrdua important , encara que amb molt d'esforç podem construir una identitat que encaixi amb el nostre nou rol” Robert A. Neimeyer.

Cal recordar a la persona. No cal oblidar-la, va ser part de les nostres vides, i haurà de seguir sent-ho en els nostres records i el nostre cor. Oblidar no facilita seguir endavant , cal recordar per assumir que ha marxat i que s'ha de seguir caminant.

Escriure cartes o imaginar què es el que voldria ell o ella, també son tasques importants per a poder afrontar la pèrdua.

Si connectem amb el nostre cor, podem imaginar quines paraules ens diria el nostre familiar o amic i utilitzar-les com a estímul per continuar endavant, i poder caminar amb més força inclòs que abans. Si recordar a aquesta persona ens dóna impuls, és un bon indicatiu de que li hem donat un significat a la pèrdua.

Poder parlar amb ell a través de cartes, és una molt bona oportunitat per a poder expressar tot allò que necessitem o tot allò que mai li vam dir i ens hagués agradat dir-li. La escriptura és molt terapèutica ja que ens ajuda a donar-li sortida a les nostre emocions i augmentar la nostra consciència.

Reflexions finals

Us convidem a fer unes reflexions per prendre més consciència del significat que li has donat a la pèrdua.

-          Quin sentit li vas donar a la pèrdua en el moment de la mort?

-          Com interpretes aquesta pèrdua ara?

-          Com ha afectat aquesta experiència al teu sentit de prioritats?

-          Com ha afectat aquesta experiència al sentit de la visió de tu mateix o el món?

-          Quines lliçons sobre l’amor has après d’aquesta persona o aquesta pèrdua?

-          Pots fer en l’actualitat alguna cosa que sigui útil o que tingui algun potencial curatiu per assolir la pèrdua?

Si tenu algun dubte o necessiteu assessorament, no dubteu en contactar amb el nostre equip de psicòlegs